sábado, 12 de abril de 2008

Ofec

Estic dormint plàcidament boca amunt, quiet sense bellugar ni un sol múscul per no topar amb el moble. De mica en mica una força tremolosa i estranya s’apodera del meu pit, és una forta opressió que em clava al llit i em crema. De sobte sento que em manca l’aire i m’ofego, em pesa molt el pit i em crema, em dic: haig de deixar de fumar... però no, no és això, sóc massa jove, em trobo encastat sobre el matalàs i dominat per aquesta força calenta i sufocant que no cessa de pressionar i tremolar, m’ofego, m’ofego, aire! Em cremo, necessito AIRE, AIRE, AIREEEE!
Crido, però ningú em sent, és clar, és un somni!
Desperto i m’adono que NO és un somni, és real. Què és això que em passa?
La pressió i la cremor no cessen, continuo clavat i ofegant-me. Obro ràpidament els ulls, l’habitació és penombra, suficient per intuir que allò que m’oprimeix és, és, és...
-LA GATA!!!
És ella escarxofada sobre el meu pit amb el cul encastat als meus morros. Emprenyat l’agafo amb les dues mans i me la trec del damunt, ella es queixa, però jo recupero l’alè i els meus pulmons ho agraeixen esgotats...

No hay comentarios: