Manifestació i persecució

Avui he somiat que era en un poble amb cases de pedra. Era de nit, i hi havia gent pels carrers. Feien una mena de manifestació festiva celebrant que en unes eleccions havien guanyat els socialistes. Els que eren al capdavant de la manifestació, tot just darrere d’una pancarta, duien imatges de cartró de mida real dels líders del partit.

En aquest ambient festiu, hi havia veïns que tenien taules muntades i preparaven pa amb tomàquet, en llesques de pa de pagès, i embotit. Assegut en una de les taules, hi havia l’actor Lluís Soler, o un home idèntic a Lluís Soler, preparant-ne. Posava molta sal a una torrada, però era una sal molt gruixuda i de color més torrat (de fet, semblava que en comptes de sal fossin molles de pa). En posava tanta, de sal (com un dit de gruix sobre de la torrada), que jo me’n reia. Ell es molestava pel meu comentari, i sortia a perseguir-me. Jo corria per un carrer que feia pendent cap avall, però ja no veia que ell em perseguís, sinó que qui hi havia darrere meu era un gos petit negre, d’aquests amb cara plana tipus bulldog.