Grans magatzems i cascos negres

Sóc amb la meva germana passejant per la ciutat. És de nit. De cop i volta, veiem que l'edifici que acull uns grans magatzems, un edifici aïllat i amb uns grans finestrals de vidre oberts a l'exterior, està obert al públic. Dutes per la curiositat que estigui obert en horari nocturn, decidim entrar-hi. A dins, un grup de clients que hi acaben d'entar duen un casc negre, com un casc de motorista però menys gruixut, i que també cobreix la part de la cara de manera similar a una màscara antigàs, però d'aspecte menys aparatós. Quan sona un timbre pels altaveus, se'l treuen i el deixen en algun prestatge que tinguin a prop. Sembla que això dels cascos va lligat a la celebració que ha fet que aquest dia aquests grans magatzem obrin de nit.

Em dirigeixo a una cinta mecànica que baixa, i quan sóc al pis de sota, m'adono que la meva germana no és amb mi. Allà mateix hi ha taules enormes divides en petites seccions que tenen vidrets i peces diverses per fer-se penjolls. Moltes dones trien i remenen per allà. Miro pertot arreu a veure si trobo la meva germana, però no hi és. Em poso nerviosa, i decideixo esperar al lloc i no moure'm. Vaig guaitant constantment al meu voltant buscant-la, sense èxit. Trec el mòbil per trucar-li, però de cop no el sé fer servir. A la pantalla m'apareix la funció de fer fotografies, i això m'estranya molt perquè és una funció que el meu mòbil no té. Per més que ho intento, no sé com fer-m'ho per trucar. Em quedo allà, inquieta, esperant que la meva germana m'acabi trobant. Un conegut em veu allà, se m'acosta i em comenta alguna cosa.

Posant un off

Sóc a la redacció de la tele, i em convencen perquè posi un off. Em sento una mica insegura, perquè no ho he fet mai abans. Són només un parell de paràgrafs, però no hi ha manera. Així que començo a llegir, m'entrebanco. Torno a començar una vegada i una altra, perquè sempre m'equivoco a les primeres paraules. Em vaig posant més i més nerviosa, pensant que això que em passa no és normal. La resta de periodistes de la redacció, però, no estan gens preocupats. Diria que fins i tot passen força de mi, i de tant en tant comenten: "Tu vés provant, que ja acabarà sortint." Sola davant del micro, intentant llegir-ho bé una vegada i una altra, em sento cada cop més angoixada.

okupa

Mira, la cosa és en un suburbi de ciutat de matinada. No sé com hi vaig a parar però estic al menjador d'una casa que no és la meva. L'angoixa ve quan jo em poso al cap que m'hi he de quedar a dormir tot i que sóc conscient que en qualsevol moment es despertaran i sortiran del dormitori els propietaris de la casa que he ocupat suposadament entrant per la finestra. Sé que poden trucar la poli i fins i tot així decideixo quedar-me a dormir al sofà tot i no estar gens tranquil. És aleshores quan, com si fos conscient que és un somni mentre somio em dic a mi mateix que no té cap sentit preocupar-me quan això ho porto fent moltes vegades i en altres cases. La cosa és que quan em desperto trigo una estona a convencer-me que és un somni i que (no crec ser sonàmbul) mai he fet d'intrús d'aquesta manera a la vida real...També t'he de dir que estic davant d'una mudança imminent. Què em passa doctor???

Pisos i aparcaments

Sóc al País Valencià, i algú m'ensenya uns edificis que han construït a la cosata, a sobre d'uns espadats. Són tres o quatre blocs de pisos, amb façanes de color gris. Parlo amb qui m'acompanya sobre la destrucció del litoral generalitzada al País Valencià, i comentem que els pisos d'aquests edificis, amb la crisi, segurament costaran de vendre.

Aleshores, em trobo en un cotxe que condueix el meu pare, i que em porta cap aquells blocs de pisos per veure'ls de prop. Un cop allà, veig que es pot pujar pels edificis amb cotxe, i anem pujant. És com si les construccions fossin similars als aparcaments de joguina de diversos pisos: cada bloc va alternant una planta amb pisos i una planta d'aparcaments. El meu pare aparca en una de les plantes d'aparcaments i m'adono, espantada, que en les plantes on hi ha aparcaments no hi ha cap mena de barana de seguretat als extrems que impedeixi caure al buit. Li ho comento, i llavors ell m'explica que li han dit que s'estan plantejant posar-n'hi, perquè alguns possibles clients s'han mostrat recelosos de comprar un pis allà per aquesta circumstància.