Faig classes de gramàtica normativa catalana als meus alumnes, que prenen apunts. Un parell de noies, una que seu a la primera fila i una altra que seu a la tercera, comencen a parlar entre elles. Decideixo esperar una mica abans de cridar-los l'atenció, perquè reconec que el tema és una mica feixuc, però tot i que me les miro perquè s'adonin que han de callar, elles no només continuen xerrant sinó que cada cop parlen més alt, sense cap consideració per mi o per les companyes de classe, que també es mostren molestes. Em poso seriosa i alçant la veu les faig fora de classe.
Quan ja són fora, penso que potser les formes no han estat les més adequades, i decideixo anar a buscar-les. Les trobo assegudes al voltant d'una taula i m'assec al seu costat. Els faig entendre que sóc conscient que el tema no és gaire amè, però que és necessari per a la seva formació i per tant és imprescindible incloure'l al temari. També intento que s'adonin que el seu comportament era inacceptable. Sembla que les convenço. Torno a classe però els alumnes ja han marxat, deu haver passat l'hora. Veig la pissarra plena dels meus apunts, i l'esborro. Mentrestant, penso que l'any vinent intentaré enfocar el tema d'una manera que pugui resultar més atractiva als alumnes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario