martes, 16 de septiembre de 2008

Sobrevolant la costa

El meu marit pot volar. Sobrevola la costa de les platges de Barcelona, i jo viatjo a sobre seu, agafant-me a ell. El dia és clar i agradable. Vola a pocs metres de l'aigua, una aigua tan clara que puc veure'n el fons: distingeixo estrelles de mar, peixos, tortugues. La franja de sorra de la platja és molt estreta, potser uns dos metres escassos, però la costa de Barcelona resulta llarga, molt llarga. Ningú no se sorprèn del nostre deliciós viatge aeri.

No hay comentarios: