martes, 25 de noviembre de 2008

Grans magatzems i cascos negres

Sóc amb la meva germana passejant per la ciutat. És de nit. De cop i volta, veiem que l'edifici que acull uns grans magatzems, un edifici aïllat i amb uns grans finestrals de vidre oberts a l'exterior, està obert al públic. Dutes per la curiositat que estigui obert en horari nocturn, decidim entrar-hi. A dins, un grup de clients que hi acaben d'entar duen un casc negre, com un casc de motorista però menys gruixut, i que també cobreix la part de la cara de manera similar a una màscara antigàs, però d'aspecte menys aparatós. Quan sona un timbre pels altaveus, se'l treuen i el deixen en algun prestatge que tinguin a prop. Sembla que això dels cascos va lligat a la celebració que ha fet que aquest dia aquests grans magatzem obrin de nit.

Em dirigeixo a una cinta mecànica que baixa, i quan sóc al pis de sota, m'adono que la meva germana no és amb mi. Allà mateix hi ha taules enormes divides en petites seccions que tenen vidrets i peces diverses per fer-se penjolls. Moltes dones trien i remenen per allà. Miro pertot arreu a veure si trobo la meva germana, però no hi és. Em poso nerviosa, i decideixo esperar al lloc i no moure'm. Vaig guaitant constantment al meu voltant buscant-la, sense èxit. Trec el mòbil per trucar-li, però de cop no el sé fer servir. A la pantalla m'apareix la funció de fer fotografies, i això m'estranya molt perquè és una funció que el meu mòbil no té. Per més que ho intento, no sé com fer-m'ho per trucar. Em quedo allà, inquieta, esperant que la meva germana m'acabi trobant. Un conegut em veu allà, se m'acosta i em comenta alguna cosa.

No hay comentarios: