Dins d'una pel·lícula

Algú m'explica que als Estats Units han rodat una adaptació de la novel·la La pell freda d'Albert Sánchez Piñol. Començo a veure'n el tràiler per la tele, però m'adono que l'han convertida en una pel·lícula d'adolescents mig perduts en una illa. Res a veure, doncs, amb el llibre. De cop, sembla que sóc dins de la pel·lícula. Veig una colla d'adolescents que salten al mar des d'un alt penya-segat, i de cop sóc amb ells, pujant per una mena de terreny de roca. Som en una mena de camí enfonsat en la pedra, amb parets de pedra gris i abrupta a banda i banda. De cop mirem enlaire i veiem una onada gegant sobre els nostres caps. Girem cua escapant-ne. El camí enmig de la pedra ara puja i puja, i ens adonem que també tenim un sostre de pedra que ens impedirà fugir. Veig l'aigua darrere meu avançant amb una força terrible i imparable, i no puc avançar més: el camí que fa pujada acaba en un sostre de pedra que tanca el pas cap a qualsevol banda. L'únic que em salva de morir ofegada és... que m'he despertat de cop. Tenia el cor acceleradíssim...!