Avui he somniat una cosa molt estranya. I ho havia de ser, d'estranya, perquè jo mai no recordo el que somnio... COM Ràdio, l'emissora on treballo, m'enviava a Mallorca a fer un reportatge de les vacances dels Reis d'Espanya i tota la família reial. No m'entusiasmava la idea, ja que sóc m´s aviat republicana, però era la primera vegada que sortia al carrer en busca de notícies. Tot va començar amb mal peu. A l'aeroport, suposadament de El Prat, (tot i que el recordo com una esplanada amb gespa), va venir una avioneta a buscar-me, perquè, deien, els avions s'havien espatllat i només podia viatjar jo, ja que era per motius de feina. Pujava a l'avioneta, tronadíssima, patint per si arribariem sencers a l'illa. Recordo que el viatje era molt i molt llarg, i que l'avioneta no parava de fer sotracs sobtats...En fi, horrorós. Una vegada a Palma, vaig en busca dels Reis, però primer m'aturo en un forn a comprar-me una ensaimada (curiós, perquè no m'agraden...) i allà m'hi trobo l'Urdangarín i la Letizia. M'acosto a ella i li pregunto què tal això de ser princesa, tenint en compte que és periodista, com jo. I resulta que ens coneixem de no sé què, i que no ens haviem reconegut!! Molt contenta de trobar-me, la Letizia em convida a dinar amb la família reial, i jo, il·lusionada, penso que tindré la millor crònica del món. Però a l'últim moment, s'espatlla el micròfon. Jo em poso histèrica pels nervis del moment, però per sort, arriba el Pepelu i ho arregla a temps perquè pugui fer la crònica en directe. Ja no recordo res més, a part de que mentre feia la crònica, tenia el Froilan agafat de la mà...!
No hay comentarios:
Publicar un comentario