La selva a casa

Visito el centre històric d'una ciutat, per a mi, desconeguda. Vaig acompanyada d'una amiga. De sobte, veiem un edifici que ens atrau i decidim entrar-hi. És un antic edifici de pedra, amb estances molt amples, però buit, sense cap moble. Només hi ha una petita recepció. Tot està en penombra. De seguida, ens venen a rebre dues hostesses que semblen bessones, molt altes, uniformades i... hostils. No els ha agradat gens la visita. Ens demanen què volem. Jo responc que volem veure el llac interior (deu venir a la guia turística). Es miren i neguen amb el cap: el llac interior no es pot veure, és molt perillós. Insisteixo i mostro una mena de permís governamental que m'autoritza a entrar-hi. Finalment, accedeixen a acompanyar-nos... Pugem unes escales i comencem a veure la panoràmica d'un pati cobert que ocupa tot l'interior de l'edifici. Sembla una selva. Hi ha uns arbres altíssims i unes heures que pugen pels murs de pedra del palau. Al mig, un llac quadrat, com una enorme piscina, coberta de nenúfars. L'aigua és tèrbola i no es pot veure el fons. Mentre una de les hostesses es queda a la recepció, l'altra ens precedeix en la nostra visita. Em diu que vigili molt bé per on camino, que és perillós. Obre pas a través d'aquest bosc amazònic. Darrere, jo. En tercer lloc, la meva amiga. De sobte, una serp surt de l'aigua, tan ràpida que no puc ni reaccionar. Ve directa a mi i em mossega al turmell. Durant una bona estona lluito per treure-me-la de sobre però té els ullals enganxats a la meva pell i no em deixa anar. La meva amiga agafa una pedra, l'espanta i el rèptil torna a l'aigua. Jo quedo malferida... Mentre perdo el coneixement, vaig sentint l'hostessa que em diu: Ja t'ho deia, que era perillós. Aquesta serp és mortal... Finalment, perdo el coneixement. A mesura que em desmaio vaig perdent conciència del somni. La ment em queda em blanc, fins que sona el despertador...