Sóc al País Valencià, i algú m'ensenya uns edificis que han construït a la cosata, a sobre d'uns espadats. Són tres o quatre blocs de pisos, amb façanes de color gris. Parlo amb qui m'acompanya sobre la destrucció del litoral generalitzada al País Valencià, i comentem que els pisos d'aquests edificis, amb la crisi, segurament costaran de vendre.
Aleshores, em trobo en un cotxe que condueix el meu pare, i que em porta cap aquells blocs de pisos per veure'ls de prop. Un cop allà, veig que es pot pujar pels edificis amb cotxe, i anem pujant. És com si les construccions fossin similars als aparcaments de joguina de diversos pisos: cada bloc va alternant una planta amb pisos i una planta d'aparcaments. El meu pare aparca en una de les plantes d'aparcaments i m'adono, espantada, que en les plantes on hi ha aparcaments no hi ha cap mena de barana de seguretat als extrems que impedeixi caure al buit. Li ho comento, i llavors ell m'explica que li han dit que s'estan plantejant posar-n'hi, perquè alguns possibles clients s'han mostrat recelosos de comprar un pis allà per aquesta circumstància.
Mi pájaro devorado por un gato; mi nombre aparece en un cónclave vaticano
(5-6 abril 2021)
-
Adopto un pajarillo. Juego con él en mi cuarto, lo cuido, etc. (Ocurrió en
la vida real cuando yo tenía unos diez o doce años). De repente mi padre,
con bu...
Hace 3 años
No hay comentarios:
Publicar un comentario